Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres…
versicle
Música
Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.
Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del…
tambura
Tambura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a formar conjunt amb…
tombeau
Música
Peça instrumental o conjunt de peces amb caràcter de lamentació que rememoren la mort d’una persona a la qual reten homenatge.
Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma…
Petrus de Cruce
Música
Compositor i teòric francès o italià.
No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…
pandero

Pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els…
responsori
Música
Cant de la missa o de l’ofici de tipus salmòdia responsorial.
Consisteix en una primera part anomenada resposta, relativament ornamentada, seguida d’un versicle salmòdic i la represa d’una part de la resposta inicial En ocasions se li afegeix la doxologia glòria L’estructura és ternària i té la forma R-V-R o R-V-R-G-R, si hi ha doxologia R responsori V versicle salmòdic G glòria En algunes ocasions, però, s’inclou la resposta completa i fins i tot hi pot haver dos versicles Els textos acostumen a procedir de la Bíblia Existeixen diversos tipus de responsoris el responsori breu, el responsori gradual i el responsori prolix Els darrers, també anomenats…
Missa de Barcelona
Música
Cicle de l’ordinari de la missa pertanyent al cercle musical d’Avinyó.
Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…
cistre

Cistre holandès de 1776
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere,…
Teatre dels Festivals de Bayreuth
Música
Gran teatre destinat a la representació de l’obra de Richard Wagner, situat a Bayreuth, al sector de Francònia integrat a Baviera.
La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth de cedir-li…