Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paralleles a la tapa harmònica i connectades a un pont Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts o lires de jou Consisteix en una caixa de ressonància amb dos braços units per la part superior amb un travesser Les cordes parteixen del frontal de la caixa, passen per un pont i es lliguen al travesser Es tracta d’un terme que sovint ha donat lloc a confusions per culpa del significat de la paraula llatina lyra , utilitzada fins al segle XVI per a anomenar els cordòfons en general La primera documentació relativa a la lira és de l’any 2800 aC i es troba en peces d’art sumèries que mostren lires d’…

El mot contrapunctus vol dir ‘punt contra punt’, o sia, nota contra nota i, per extensió, melodia contra melodia L’escriptura contrapuntística es desenvolupà ensems amb la polifonia a partir del s IX El primer exemple històric en què dues melodies s’independitzen de la relació intervàllica constant és la invocació Rex coeli, Domine d’Hucbald de Saint-Amand s IX les veus parteixen de l’uníson, se separen fins a la distància de quarta i acaben una altra vegada a l’uníson Aquestes divergència i convergència moviment contrari es concretaren en l' organum i en el discantus, on és…

És més un tret comú a diversos artistes que no un moviment artístic en si mateix Les seves principals manifestacions es troben en la pintura, la literatura, el teatre i el cinema, i molt sovint el terme s’ha aplicat també a la música L’obra d’A Schönberg, molt especialment en el període anomenat atonal, té característiques expressionistes que poden tenir el seu màxim exemple en el monodrama Erwartung 'Espera' Les emocions de la protagonista, pertorbada fins a la bogeria, es reflecteixen en la virtual dissolució de la tonalitat, l’ús extrem de la dissonància i dels més complexos colors…

Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…

Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…

L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…

Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…

Un any abans, Lejaren A Hiller i el seu collaborador Leonard M Isaacson havien produït la primera composició realitzada per ordinador, The Illiac Suite , un conjunt d’estructures musicals per a ser interpretat per un quartet de cordes sense sons electrònics Des d’aleshores, aquesta branca de la música s’ha desenvolupat ininterrompudament i s’ha consolidat tant en el camp de la recerca, que ha viscut importants avenços tecnològics, com en el camp de la música composició, interpretació, reproducció, educació i edició, i ha assolit una dimensió popular impensable fa pocs anys gràcies al fet que…