Resultats de la cerca

Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so…

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…

Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva…

A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…

Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del  so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu espectre és una…

Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o…

JS Bach Oratori de Nadal , BWV 248, I-5, coral Wie soll ich dich empfangen © Fototecacat/ Jesús Alises El naixement de la forma del coral, tal com s’entengué al moment de l’adveniment de la Reforma, no es pot explicar sense tenir en compte la immediata tradició de l’església germanoromana i la mateixa figura de M Luter En la tradició alemanya anterior a la Reforma, el terme coral choral , en alemany significava ‘cant pla’ cantus choralis i més concretament s’aplicava al moment en què es cantava a més d’una veu concentus Luter agafà gran part d’aquests himnes i els traduí i adaptà a l’…