Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Joan Baptista Espadaler i Colomer
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu 1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…
Roland Barthes
Música
Filòsof i crític francès.
Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…
Wilhelm Hieronymus Pachelbel
Música
Compositor i organista alemany.
Era el fill gran de Johann Pachelbel, de qui rebé les primeres lliçons de composició i d’interpretació al teclat Començà la seva carrera organística a Fürth Més tard tornà a Erfurt i el 1706 es traslladà a Nuremberg, on ocupà la plaça d’organista a la Jakobikirche El 1717 fou nomenat organista a la Sebalduskirche de Nuremberg, càrrec que exercí fins a la seva mort Es conserven poques obres de la seva producció musical i totes elles són exclusivament per a instruments de tecla Les seves variacions sobre el coral O Lamm Gottes unschuldig 'O anyell innocent de Déu' reflecteixen la influència…
Antoni Eiximeno i Pujades
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Musicòleg i escriptor.
Estudià al collegi dels jesuïtes de València, i ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763, i fou nomenat director d’estudis de l’Academia de Artillería de Segovia, on ensenyà matemàtiques A l’expulsió dels jesuïtes 1767, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Retornà a València 1798-1801, però una nova ordre d’expulsió d’antics jesuïtes l’obligà una altra vegada a exiliar-se a Roma La seva obra principal és Dell’origine della musica, colla storia del suo progresso, decadenza e…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
Pere Tàpias
© MPG
Música
Pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format, Decididament 1969, La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969, Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta 1971, Una dolça història d’…
,
Contrareforma
Música
Moviment religiós, intel·lectual, artístic i polític conduït en l’aspecte religiós per l’Església Catòlica i en el vessant polític per algunes monarquies europees, especialment l’espanyola.
S’inicià durant la segona meitat del segle XVI amb l’objectiu de fer front a la Reforma luterana Els seus principis foren definits com a resultat de les disposicions del Concili de Trento Un as pecte important de la Contrareforma fou la reforma dels ordes religiosos i la creació de noves congregacions, com la Companyia de Jesús, així com l’atenció prioritària que es donà a les manifestacions artístiques com a mitjà de control ideològic La música de la Contrareforma assumeix com a propis els postulats del concili tridentí En el seu decret XXII del 1562, un dels més transcendents dels que…
música
Música
Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura Els sons que integren la música tradicional són generats pels instruments musicals Aquests sons d’altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat, així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d’expressió Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment incorporats a l’art musical La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells…
música de la Xina
Música
Música desenvolupada a la Xina.
Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…