Resultats de la cerca

Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren…

El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples

Format de manera autodidàctica en una família sense tradició, es destacà ja com a constructor artesanal abans d’emigrar als Estats Units arran dels fets revolucionaris del 1848, on cap al 1850 s’establí amb tres dels seus fills Adaptant el seu cognom a l’anglès, fundà la casa Steinway a Nova York 1853 i els anys immediats aconseguí ja els primers guardons Amb un plantejament empresarial molt modern, la firma prosperà ràpidament i el 1859 obrí una nova gran factoria al centre de Nova York Però la mort prematura de dos dels fills, Charles i Henry, que portaven el pes de la gestió,…

Vida Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical cantor contralt el 1669 membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701 És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española Madrid, 1694, obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com…

Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità Estocolm, Viena -…

Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner  1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada a L’Anell del Nibelung o…

Destacà sobretot per la seva música operística Tingué un aprenentatge principalment religiós, molt probablement a càrrec del seu pare, Caspar Conrad, organista a la ciutat d’Öettingen, a Alemanya, i com a cantor al cor de la capella de la cort El 1671 fou nomenat director musical de la cort, per a la qual ja havia compost algunes obres escèniques per a ocasions especials, avui perdudes, i l’any 1683 obtingué el càrrec de mestre de capella del marcgravi Joan Frederic d’Ansbach El 1686, en morir aquest príncep, es dissolgué l’orquestra, i el 1687 fou contractat com a mestre de capella del duc…

L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII, en la qual A…

Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…

Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…