Resultats de la cerca

Aprengué les primeres nocions de música amb Rossend Mercader, cap de la cobla local que uns anys més tard esdevindria la Principal de l’Escala, la qual dirigí més endavant Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Compositor molt prolífic, és autor d’unes cinc-centes obres, entre les quals destaquen Les noies de la costa , Carícies , La segadora , La roca del cargol , Rondalles i cançons , El cant del batre i Bona festa Les seves sardanes, molt balladores, s’han fet molt populars i es caracteritzen pels inspirats diàlegs instrumentals —fiscorn i tenora o…

Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…

Se’n feren més de cent representacions, d’aquesta sarsuela La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals La seva interpretació estigué prohibida durant la Dictadura de Primo de Rivera —segons circular del general Carlos de Lossada del 5 de setembre de 1924— i després de la Guerra Civil de 1936-39 pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català

A l’antiga Grècia la música era inseparable de la poesia, i Safo de Lesbos fou la poetessa més famosa de la seva època Popularment fou coneguda com "la desena musa", i cantava els seus poemes acompanyant-se de diversos instruments musicals Es diu que inventà el plectrum i també el mode mixolidi, que té un caràcter amb un alt grau emocional L’estrofa sàfica fou imitada posteriorment en la poesia llatina i germànica Gairebé tota l’obra de Safo ha des aparegut, però se n’han conservat alguns fragments de poemes, i d’altres han estat reinterpretats per alguns escriptors

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb…

També s’usa popularment aquest terme per a anomenar la taula harmònica d’alguns cordòfons amb mànec, especialment de violins i guitarres En la majoria d’instruments cordòfons de teclat és una tapa mòbil de fusta de la mateixa forma que el perímetre de la caixa de l’instrument, fixada amb frontisses a la part superior d’aquesta Se’n pot regular l’obertura per a projectar el so i variar-ne el volum d’emissió, fixant la seva posició mitjançant un puntal En alguns pianos de taula aquest efecte s’aconseguia amb una segona tapa, parallela a la tapa exterior Antigament se’n decorava l’…

Coneguda popularment per ‘Met’, el primer teatre Metropolitan Opera House fou construït a Broadway Criticat per les seves mancances escenogràfiques, fou enderrocat l’any 1966, que hom inaugurà, amb Anthony and Cleopatra de Barber, un nou teatre del mateix nom al Lincoln Center de Nova York, amb una capacitat per a 3 800 espectadors Inicialment s’hi conreà exclusivament l’òpera en italià estrenes de La fanciulla del West el 1910 i del Trittico el 1918, de Puccini, entre altres, després en alemany i, posteriorment, de manera definitiva, en la llengua de la producció original Hi…

Inicià la seva carrera professional a Madrid, a l’Agencia de Conciertos Daniel Després d’una gira per l’Amèrica del Sud amb els principals intèrprets del moment, s’installà a Barcelona, on el 1931 fundà, juntament amb F Marshall, l’Associació de Cultura Musical, popularment coneguda per “La Cultural” Des d’aquesta entitat, l’única que organitzava concerts de música clàssica a Barcelona, Alfonso Sanz dugué a la Ciutat Comtal grans figures internacionals, com ara S Prokof’ev, S Rakhmaninov, N Milstein, el Trio Cortot-Thibaud-Casals, W Landowska, A Rubinstein, C Arrau i Y Menuhin,…