Resultats de la cerca

Estrenada a Roma el 1853, és de les més populars de Verdi, el qual hi introduí elements realistes, que caracteritzaren des d’aleshores el seu nou estil

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…

Consistia en una sèrie de concerts de programació eclèctica que hom celebra a Barcelona durant el mes d’octubre El festival dedicà una especial atenció a la música catalana contemporània L’any 1972 hom inicià una sèrie de concerts monogràfics, dedicats cada any a un compositor català vivent

Fou fundat l’any 2010 a Aiguafreda Osona per Èric Vergés veu i guitarra, Jan Riera-Prats guitarra, acordió i percussió i Roser Cruells contrabaix L’any 2012 incorporaren al grup una secció de vents i el 2013 una bateria Gràcies a internet, l’estiu del 2011 aconseguí un gran èxit amb la cançó  Jènifer , que descriu humorísticament l’idilli entre dos joves catalans de procedències i context sociocultural molt allunyats un independentista de l’interior del país i una filla de la immigració castellanoparlant dels anys seixanta La cançó guanyà el premi Enderrock a la millor lletra del 2012 El grup…

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà…

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de…

Començà a rebre lliçons de piano a cinc anys i estudià, a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, amb Alícia de Larrocha A onze anys estrenà una partitura de XMontsalvatge i dos anys després féu el seu debut, amb el Concert KV 271 , de Mozart, al costat de l’Orquestra de Cadaqués, dirigida per sir Neville Marriner La seva precoç trajectòria concertística l’ha portada a tocar en algunes de les sales més importants d’Europa, sota la batuta de directors com Vladimir Ashkenazy, Christopher Hogwood o Tamás Vásáry També ha practicat la música de cambra amb formacions com el Takács i el…

La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per…