Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
Kirsten Flagstad
Música
Soprano noruega.
Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland ‘Terra baixa’, d’E d’Albert 1913 Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland Enregistrà Alceste , de Gluck, i òperes de Wagner en discs El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona
The Cure
Música
Grup de rock gòtic creat l’any 1976 a Crawley, Anglaterra, i que primerament s’anomenà Easy Cure.
Format inicialment per tres components, Robert Smith veu i guitarra sempre n’ha estat el líder, tot i que hi ha hagut nombrosos canvis de músics en les dues altres posicions baix i bateria Sorgits després del punk , evolucionaren des d’un pop de guitarres esmolades cap al que després s’anomenà rock gòtic N’és un clar exponent el disc Pornography 1982, ple d’atmosferes tenebroses, a base de guitarres i sintetitzadors, i la veu de Smith com un plany melancòlic i morbós Tot i la vocació de grup de culte, al final dels anys vuitanta feren concerts als grans estadis d’arreu del món i el seu so…
traverso
Música
Nom amb què, a partir del 1660 i durant tot el segle XVIII, es conegué, juntament amb les formes franceses traverse i traversière, la flauta travessera.
Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament…
ordre
Música
Grup de peces per a clavicèmbal o conjunt instrumental, totes en una mateixa tonalitat, pres usualment com a sinònim de suite.
El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les nations , un ordre queda…
Hugo Wolf
Música
Compositor austríac.
Deixeble a Viena de WSchenner piano, RFuchs teoria i FKrenn composició, hi residí del 1875 al 1884 Durant aquest període compongué una gran quantitat de lieder , el Quartet de cordes en re menor 1878-84, el poema simfònic Penthesilea 1883-85, etc Del 1884 al 1887 fou crític musical del Wiener Sakonblatt A Brixlegg escriví el Spanisches Liederbuch i la primera part de l' Italienisches Liederbuch Després d’haver compost l’òpera Corregidor 1895, quan treballava en el primer acte de l’òpera Manuel Venegas , començà a sentir els primers símptomes d’una paràlisi progressiva que l’obligà a retirar…
Hèracles
Música
Personatge mitològic, fill de Zeus i Alcmena, que els romans anomenaven Hèrcules.
Alcmena, la seva mare, fou seduïda per Zeus, que, mitjançant els seus poders, prengué l’aspecte del seu marit, Amfitrió La criatura rebé primerament el nom d’Alcides i aviat destacà per la seva força física La seva figura té una gran importància en el món grec com a fundador dels jocs olímpics Sembla que no sentia cap inclinació musical i que un dia, en un atac d’ira, occí el seu professor de música, Linus, amb un tamboret o, segons altres versions, amb una lira Malgrat això, en algunes ceràmiques gregues de l’època arcaica tardana és representat dalt d’un pòdium tocant la lira o…
Juan David García Bacca
Música
Filòsof d’origen espanyol naturalitzat veneçolà.
Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat…
lira da braccio
Música
Instrument d’arc emprat al Renaixement, sobretot a Itàlia, des del final del segle XV fins al segle XVII i que fou una evolució de la viola d’arc medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb acords produïts…
rococó
Música
Estil de les produccions artístiques, i per extensió musicals, aparegudes a França al final del segle XVII i primer terç del XVIII.
Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…