Resultats de la cerca

Després de servir al duc d’Oldenburg, marxà a Londres i a París, on visqué del 1847 al 1870 Fou reconegut com a bon clarinetista i, alhora, com a brillant pianista La seva obra compositiva és extensa, tot i que la major part és formada per transcripcions, variacions, fantasies i arranjaments operístics Entre el 1870 i el 1880 visqué a Londres, on també obtingué el reconeixement que s’havia guanyat a París amb els seus concerts als salons privats

Després de rebre la primera formació al seminari dels jesuïtes de la seva ciutat natal, marxà a Anglaterra per estudiar-hi enginyeria i música De tornada a Colòmbia es dedicà a ensenyar matemàtiques, anglès i música en diversos centres públics i privats D’aquesta activitat docent en són testimoni les seves obres didàctiques per a piano Estudios mecánicos i Estudios diarios A més, ideà un mètode de notació musical que es basava en la utilització de les lletres de l’alfabet El arte de leer, escribir y dictar música 1885 La major part de la seva obra de creació és per a piano…

Estudià al Gymnasium Poeticum de Ratisbona fins el 1589 amb el kantor Andreas Raselius Després visqué algun temps en diverses ciutats alemanyes com Nuremberg, Wolfenbüttel, Hannover i Königsberg avui Kaliningrad, Rússia servint protectors privats, consells municipals i corts nobiliàries Més tard passà a Hamburg, Magdeburg i Gerbstedt Escriví sobretot molta música profana en alemany També escriví música religiosa, tot i que la part més important de la seva producció és la música instrumental, especialment de dansa La seva contribució al desenvolupament del llenguatge instrumental…

Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art improvisatori…

Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…

Es formà amb professors privats, i, després d’exercir com a arpista i director d’orquestra en diverses ciutats txeques, ingressà al Conservatori de Praga per estudiar teoria i composició amb KB Jírak, JB F ster i J Kricka 1919-23 posteriorment es perfeccionà amb F ster Fou arpista i director de la Filharmònica Txeca, i acabà impartint classes al conservatori Molt influït per A Dvorák, i amb una marcada tendència al caràcter nacionalista de la música, compongué una obra que manté una línia melòdica d’afinat lirisme i d’efectista paleta orquestral, amb pinzellades atonals de…

El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat concebut per als…

Estudià a la Universitat de Viena amb Guido Adler, i l’any 1926 es doctorà amb una tesi sobre la forma sonata en F Schubert També realitzà estudis de direcció a l’Akademie für Musik, però la influència més decisiva en la seva formació vingué dels seus estudis privats amb H Schenker El 1940 s’establí a Nova York, on esdevingué professor i més tard director al Mannes College of Music, centre on Hans Weisse havia introduït l’ús de mètodes derivats de les idees de Schenker per a l’aprenentatge de la teoria de la música Posteriorment fou professor al Queens College de la Universitat…

Disposa d’una comissió internacional formada per historiadors de l’art, directors de museus, musicòlegs, iconòlegs i colleccionistes privats, que actua de consellera Concebut com una eina que faciliti la recerca, se serveix de les noves tecnologies per als seus catàlegs i reproduccions dels materials iconogràfics, i constitueix el corpus més complet de materials visuals per a l’estudi de la música Els seus treballs s’organitzen al voltant de dos projectes d’investigació l’inventari de l’art occidental, amb temes musicals des de l’any 1300 fins a l’actualitat, i un segon dedicat a…

A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies  de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era una de les…