Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Les dues valves van lligades per un extrem amb un cordó que, alhora, serveix d’agafador per a un o més dits de la mà Construïdes generalment amb fusta d’una certa duresa, també se’n fan d’altres materials com l’ivori o l’os Acostumen a acompanyar diversos balls populars, i antigament també les cançons de ronda, especialment a les comarques pirinenques catalanoaragoneses Habitualment es toquen per parelles, una a cada mà, de sonoritat lleugerament diferent i que s’anomenen ‘mascle’ i ‘femella’ No obstant això, es conserven alguns…

Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc

Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar en ~996-1006,…

Malgrat el seu significat genèric, sol designar sobretot els sistemes de transmissió, generalment ocults, d’alguns moviments complementaris procedents dels peus, genolls o altres parts del cos Els més coneguts són els sistemes de palanques accionats amb pedals pedal , que transmeten els moviments dels peus en els instruments de teclat i les arpes, i els tiradors dels registres dels orgues

Els més coneguts són els procedents del Nou Testament magníficat, benedictus i Nunc dimittis Actualment i de manera més general, el terme s’usa per a designar qualsevol himne de caràcter religiós, en llengua vulgar, versificat i amb una melodia simple, destinat a l’ús d’una comunitat cristiana En aquest sentit, el càntic representa l’essencial del cant comú, tant a les esglésies protestants com a les catòliques, després de la Contrareforma

Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades

El repertori francès era format per pièces d’harmonie , grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle Emigrants moravis exportaren l' harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora del festival