Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Martti Talvela
Música
Baix finès.
Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels…
François Rabelais
Música
Escriptor i metge francès.
Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut clàssics de…
harmònica de cristall
Música
Instrument que consisteix en una sèrie de discos de vidre de diferents mides que giren entorn d’un eix mentre s’humitegen i són posats en vibració directament pel fregament tangencial dels dits de l’intèrpret, o gràcies a un mecanisme amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia girar…
timbal

Timbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat, del tipus tambor amb dues membranes.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans colles de grallers o dolçainers, per exemple Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí El timbal consisteix en un tambor de doble membrana…
Franz Joseph Haydn
Música
Compositor austríac.
De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…
anàlisi
Música
Estudi global o parcial d’una o més peces musicals que té per finalitat determinar els elements melòdics, harmònics, rítmics, tímbrics, etc. de què estan constituïdes i el paper que tenen aquests en la seva estructura.
L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…
Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…
tonalitat
Música
Organització dels elements musicals d’acuïtat definida a l’entorn de dos conceptes que es donen simultàniament: sistema -conjunt d’elements que l’oïda interpreta com a congruents entre si (deixant fora els que no s’hi consideren)- i centre -element que fa sensació de conclusivitat i repòs i al voltant del qual es relacionen de manera jeràrquica la resta d’elements del sistema.
L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
direcció
Música
Definir l’activitat musical del director d’orquestra és una tasca dura i difícil.
La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el seu sentit…