Resultats de la cerca

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot del cant pla,…

L’any 1526 rebé els ordes menors, però no continuà la carrera eclesiàstica La seva contribució musical més important és la publicació d’un volum dedicat a arranjaments d’obres polifòniques en tabulatura per a viola de mà, titulat Libro de música de vihuela agora nuevamente compuesta Salamanca, 1552 La collecció inclou algunes composicions originals de l’autor -especialment fantasies- i, sobretot, arranjaments de vuit misses de Josquin Des Prés, motets de diversos autors -Josquin Des Prés, J Mouton, A Willaert, N Gombert, J García de Basurto, C de Morales- i com posicions profanes castellanes…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de lletres de la…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…

Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de tornada H…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de qualitat força…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…

Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra" Amic de F…