Resultats de la cerca

Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of Music, centre…

Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana Pioner del flamenc fusió, fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc La seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de…

Deixeble dels guitarristes de jazz Charlie Christian i Wes Montgomery, començà la seva carrera professional el 1963 com a instrumentista de diversos grups El reconeixement públic li arribà a mitjan anys seixanta amb la seva personal barreja de jazz i funk lleuger Destaquen les repetides collaboracions amb Quincy Jones, en especial en l’àlbum Give me the night 1980 Ha enregistrat That's right 1996, Standing together 1998, Absolute Benson 2000, All blues 2001 i Irreplaceable 2004, en què combina el gòspel i el flamenc

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i refinat Entre els…

Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra,…

Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al principi adoptés un…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB…

Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales de tot el món…

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys…