Resultats de la cerca

Es graduà en filosofia 1923 i estudià musicologia a la Universitat de Harvard 1929-39 i, gràcies a una beca, a França, Alemanya i Àustria 1933-35 Entre els seus mestres cal destacar R Haas i O Kinkeldey Posteriorment fou professor de nombroses universitats, entre les quals les de Harvard, Texas i Cornell En aquesta darrera fou nomenat catedràtic de musicologia 1962-70 A partir de la tesi sobre els orígens de l’òpera, amb la qual obtingué el doctorat, s’especialitzà en la història de l’òpera i es convertí en una autoritat en el tema És autor del llibre A History of Western Music 1960,…

S’efectua a la zona central de l’arc i s’empra en passatges ràpids Sovint es considera un terme sinònim de spiccato

L’establiment d’un metre musical implica l’establiment -subjacent a l’esdevenir sonor- d’una sèrie constant i isocrònica de marques o talls que, dividint el temps en parts iguals, en permetin la mesura Absent en músiques amb ritmes no mètrics, la pulsació s’erigeix, a manera de batec de rellotge, en patró de mesura, en unitat de temps musical, valor de referència per a la mesura del ritme La pulsació no és de naturalesa empírica, en el sentit que no ha de ser necessàriament explicitada en els valors rítmics La pulsació es manté present en la consciència musical de l’oient, tot i que es…

Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante

Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses, tempi …

En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que donaven lloc…

Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ Es representaven dos estereotips l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro Entre ambdues seccions s’interposava l' olio , barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies operístiques i…

Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb…

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la superficialitat…

JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau…