Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
to
Música
Interval que resulta de l’addició de dos semitons.
Com en el cas del semitò, la mida de l’interval de to depèn del sistema d’afinació En l’escala diatònica pitagòrica, el to és únic i de 204 cents o 51 savarts que correspon a un interval caracteritzat per la raó 98 En l’escala justa de Zarlino, hi ha dos tons de mides diferents el to major, de 204 cents raó 98, i el to menor, de 182 cents o 45,6 savarts raó 109 L’escala mesotònica intenta regularitzar les diferències entre els dos tons de l’afinació justa per tal de facilitar la modulació d’una tonalitat a una altra Així, l’escala corresponent conté només un to, la mida del qual està entre el…
savart
Música
Unitat additiva per a mesurar els intervals musicals proposada per Félix Savart (1791-1841).
La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma Es defineix de manera que l’8a…
semitò
Música
Interval que separa dues notes consecutives en una escala cromàtica.
Ja que els intervals de l’escala han canviat al llarg de la història, el semitò s’ha de definir per a cada sistema d’afinació Sovint, a més, apareixen semitons de mides diferents en una mateixa escala cromàtica En general, tots es troben entre 71 cents i 133 cents Els que resulten inferiors a 100 cents s’anomenen microtons En l’escala diatònica pitagòrica, el semitò anomenat semitò pitagòric o limma és de 90 cents que correspon a un interval caracteritzat per la raó 256243, però en la cromàtica hi ha un segon semitò anomenat apotomé de 114 cents raó 21872048 En l’escala diatònica de G…
nota pien
Música
Nota ornamental que ocupa una funció secundària en un sistema musical.
Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música
fiscorn
Música
Instrument aeròfon de metall, soprano de la família dels bugles o saxhorns.
És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada, i per aquesta raó produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes acostuma a ésser afinat en si bemoll contralt o en do baríton És un instrument típicament de banda i als Països Catalans és un dels emprats en la cobla
voluta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Ornament tallat a l’extrem del mànec d’alguns cordòfons que, en general, té la forma espiral característica de l’ornament arquitectònic homònim, d’on prové el seu nom.
Integrat usualment al claviller , la seva aparició es remunta als antics llaüts medievals En els instruments de la família del violí, des del segle XVII, ha estat un element decoratiu on el lutier ha volgut demostrar la seva habilitat artesanal Per aquesta raó es pot utilitzar com a element identificador d’escoles i constructors i es procura mantenir sempre intacte, malgrat les modificacions dels mànecs d’aquests instruments introduïdes als segles XIX i XX
columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos
Johann August Eberhard
Música
Teòleg i filòsof alemany.
L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació
trop
Música
Cristianisme
En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.
El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a Sant Marçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina