Resultats de la cerca

En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final,…

El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques…

Reforça el cinquè harmònic d’un joc de 8' Si és de la família dels flautats pot formar part d’una mixtura amb terceres Si és de la família de les flautes, tant les tapades com les obertes o les de secció troncocònica dissetena nasarda, constitueix la cinquena filera de la corneta Com a joc isolat aparegué en l’orgue francès a partir del 1630 Per raons harmòniques fou eliminat de l’orgue romàntic, però reaparegué en el neoclàssic Juntament amb la dinovena 1 1/3', constitueix la petita mixtura alemanya anomenada tertian

L’expressió música culta pren sentit en oposició a música popular categorització de la música És aplicable a tradicions musicals molt diverses, des de l’europea fins a l’àrab, l’índia o la japonesa, entre d’altres Des del punt de vista social, són músiques desenvolupades en ambients refinats i sovint molt lligades a les classes socials dominants Per aquestes raons, cal tenir en compte, també, que la idea de música culta és un concepte socialment molt subjectiu i que implica fàcilment unes connotacions elitistes, i per tant tergiversades, sobre la realitat del fenomen musical

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El…

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una…

El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué…

Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva…