Resultats de la cerca

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…

S’inicià en la música amb el seu pare després prosseguí els estudis al conservatori de la seva ciutat natal i, més tard, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1972 debutà al Teatro Nuovo de Milà amb la direcció del Werther , de J Massenet Claudio Abbado el reclamà com a assistent per a la Scala i de seguida s’especialitzà en la direcció d’òpera Del 1974 al 1977 actuà als EUA Chicago i San Francisco, el 1978 debutà a la Scala amb I Masnadieri , de G Verdi, i un any després ho feu al Covent Garden de Londres Després de dirigir amb notable èxit a Alemanya, fou nomenat director musical del…

Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la Primera…

Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a dirigir els cors de…

Començà els seus estudis musicals simplement com a afeccionada amb G Tintorer i E Puig El director d’orquestra Joan Goula descobrí les seves qualitats, i després de formar-se amb ell durant tres anys, l’ajudà a presentar-se davant del públic Debutà al Liceu amb l’òpera Lohengrin , i assolí una acollida molt bona Després de passar pel Teatro Real de Madrid, estrenà a Barcelona La jolie fille de Perth de G Bizet, Nerón d’Anton Rubinstein i Bruniselda d’E Morera A València estrenà Sagunto de S Giner Realitzà gires per Itàlia, i viatjà a Lisboa i Amèrica, on cantà al costat de Caruso al Teatro…

Estudià dret i després, oposant-se als interessos de la seva família, música al conservatori de la seva ciutat natal Més tard anà a Viena, on fou deixeble d’E Mandyczewsky, antic amic de Brahms Debutà a Graz el 1917 i quatre anys més tard Bruno Walter el reclamà a Múnic, on començà a destacar El 1923 era Kapellmeister a l’òpera de Múnic Entre el 1931 i el 1954 fou director musical de diversos teatres d’òpera, com els d’Hamburg 1931, Dresden 1934 i Viena 1954 Dirigí sovint les orquestres filharmòniques de Berlín i de Viena Fou present al polèmic Festival de Salzburg del 1938, poc abans de l’…

El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques…

Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals…