Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
anafil

anafil medieval renaixentista de tres vares intercanviables.
© Fototeca.cat
glissando
Música
Terme derivat de la paraula francesa glisser ('lliscar') que, per extensió, s’aplica a la mena d'ornamentació que produeix aquest efecte de lliscament quan es passa d’una nota a una altra.
En el cas d’instruments com el piano o l’arpa el resultat d’aquest ornament és com una escala executada molt ràpidament, mentre que en els instruments de corda, alguns de vent principalment el trombó de colissa i la veu humana l’efecte és un canvi d’afinació sense notes definides, sense discontinuïtats, que també pot rebre el nom de portamento S’indica amb una línia recta o bé ondulada que uneix les dues notes
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
anelles
Música
Repetició contínua, i normalment indefinida, d’un fragment musical generalment molt breu en un espai de temps determinat.
S’utilitzaren a partir de la segona meitat del segle XX Gràficament es representen per dos claudàtors, en lloc de les barres de repetició tradicionals, que inclouen els elements que cal repetir En la música mesurada en compàs, del segon claudàtor parteix una fletxa o línia ondulada o recta sobreposada horitzontalment al pentagrama per a indicar l’extensió de les repeticions En la música no mesurada, a més, s’hi acostuma a indicar en segons la durada de les repeticions
gamut
Música
Contracció de les paraules 'gamma' i 'ut' que donava nom a la nota més greu del sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo (hexacord).
La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els…
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en…
clarí
Música
Trompeta medieval de fusta, aguda, recta o lleugerament corbada, amb set forats.
botzina
Música
Trompeta medieval recta, molt llarga i estreta, amb un pavelló força gran.
clarí

Clarí de Claus barceloní de 1800-50 / 1 Embocadura /2 Tub acústic /3 Clau /4 Pavelló
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Intrument de vent-metall, semblant a la trompeta natural però més petit i de sons més aguts i penetrants.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes naturals El so és generat per la vibració dels llavis contra una embocadura metàllica que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de llautó o altres materials, de perforació cònica És conegut des del segle XII Inicialment era una trompeta recta i curta, d’uns 50 cm, que es feia servir per als passatges aguts A la península Ibèrica hi aparegué als voltants del 1400 Al darrer terç del segle XV sorgí un altre tipus de clarí, varietat de la trompeta…