Resultats de la cerca

Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a…

S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’…

Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes…

Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o…

Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte

Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del s XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real

Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…

Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…