Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
so resultant
Música
So de to definit que capta l’oïda i que prové de la percepció d’un so complex (amb un espectre de dues o més freqüències) l’espectre del qual no conté la freqüència del to en qüestió.
En realitat, a partir d’un so complex amb freqüències de base f1 i f2, l’oïda percep un conjunt de sons les freqüències dels quals són combinacions additives i subtractives de les de base f2-f1, f1+f2, 2f2-f1
textura
Música
Aspecte resultant de l’ordenació i disposició dels elements harmonicocontrapuntístics d’una obra musical.
Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de cànon i fuga La…
ones Martenot
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual cadascun dels diferents sons és produït per batement de dues ones d’alta freqüència (de l’ordre de 300 kHz), generades per dos oscil·ladors.
Hom pot modificar a voluntat la freqüència d’una de les dues ones i pot fer variar, així, la del so resultant, com també l’amplitud del senyal obtingut i, per tant, la intensitat sonora de l’instrument
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
resposta
Música
Qualitat acústica d’un instrument que mesura la reacció davant l’estímul que l’obliga a sonar.
Des del moment en què es produeix l’excitació del generador de l’instrument ja sigui corda, membrana, llengüeta, etc fins que s’estabilitza el so desitjat, succeeixen una sèrie de fenòmens acústics transitoris que s’interpreten com a resposta La interacció entre la resposta i l’estímul afecta decisivament la qualitat del so resultant -sobretot l’estabilitat i el timbre-, tant a l’inici de la nota com a la seva continuació Sovint, els intèrprets graduen la resposta del seu instrument -la relació estímul-resposta- per tal d’obtenir-ne diferents qualitats i efectes del so
Musical Instrument Digital Interface
Música
Conjunt d’especificacions per a la compatibilitat entre ordinadors i diferents instruments musicals electrònics, de manera que els ordinadors puguin controlar els instruments i aquests puguin intercanviar dades.
Aprovat l’any 1983 per un consorci format pels principals fabricants d’instruments electrònics, assenyala tant el tipus de maquinari com el protocol de dades a utilitzar per a la comunicació Especifica, en particular, una interfície en sèrie on la transmissió de dades és asíncrona i a una velocitat màxima de 31,25 kbps Els generadors d’informació instruments musicals i sintetitzadors es connecten a un seqüenciador sovint un programari sobre un ordinador, que es responsabilitza de generar el senyal resultant La interfície MIDI és capaç de gestionar el to, el timbre i el volum,…
fagot
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent, de tubs cònics, talla estreta i amb el ressonador de llargària real.
També és conegut amb el nom de fagot oboè Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…