Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

La primera dada coneguda sobre la seva biografia el situa a la capella papal, on fou cantor entre el 1520 i el 1527 Se n’han conservat algunes obres que testimonien l’habilitat de Ribera com a compositor La seva producció litúrgica és representada per un parell de misses a quatre veus, conservades a Tarassona i a Coïmbra També se’n coneixen tres motets a tres veus La seva música secular conservada és formada per dues composicions profanes, un villancico i un romance recollits en el Cancionero Musical de Palacio Se li han atribuït, a més, diversos arranjaments de cançons populars…

Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs amb F Codera, i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Saragossa 1887-1905 i d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història 1912 Investigà la història i cultura de l’islam a la Península Ibèrica És l’autor d’una abundant bibliografia que culminà en el llibre La…

Es doctorà en dret i filosofia i lletres i el 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 La seva obra s’ocupà de la història social i cultural de l’islam de la península Ibèrica i de les seves possibles influències en els regnes cristians peninsulars Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana 1896, Orígenes del Justicia de Aragón 1897, Orígenes de la filosofía de Raimundo…

El 1990 fundà el grup Brams , del qual fou cantant, iniciat en els circuits comarcals i que edità diversos discs que destacaren pel to directe i, cada cop més, per la crítica antisistema i l’independentisme radical El grup es dissolgué el 2005, any que cofundà Dijous Paella, influït per la rumba catalana, conjunt amb el qual aquest any gravà un disc del mateix nom El 2000 formà el grup Mesclat, que combina música tradicional i rock formació integrada per músics de grups diversos Concebuda sobretot per als concerts en directe, el seu èxit l’ha portat tanmateix a editar diversos discs Mesclat…

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried Es relacionà amb Levy…

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i…

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També…

Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista