Resultats de la cerca

Combinà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de Zuric En 1937-38 fou secretari i assistent del director Hermann Scherchen a Budapest i a Viena Posteriorment tornà a Suïssa, on treballà com a crític musical al mateix temps que estudiava amb Wladimir Vogel Fou en aquesta època que entrà en contacte amb el dodecatonisme El 1957 fou nomenat director de la Ràdio Alemanya del Nord a Hamburg, i dos anys després, director de la Staatsoper d’Hamburg Posteriorment dirigí l’Òpera de París 1973-80 Del catàleg de la seva obra, són molt apreciats el Concert des échanges 1964, el Concert…

Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les activitats del…

Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general de música El…

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la qual arribà als…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…

Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…

Tant la música culta com la música popular produïda a l’estat d' Alemanya mantenen estretes interrelacions amb totes les manifestacions musicals produïdes al territori de llengua alemanya format per Alemanya, Àustria i diversos cantons suïssos, i per tant són freqüents les referències a la música de l’antic imperi austríac i l’Estat austríac actual Àustria Música culta Durant tota la seva història, la música de tradició culta a Alemanya ha combinat l’assimilació d’elements externs amb un caràcter molt particular A més, s’observen marcades diferències entre les àrees del país El fet que…