Resultats de la cerca

El tub, d’uns 13 dm de llargària, acabava en un pavelló molt obert El so era ronc i terrorífic

Una de les seves primeres fetes fou robar el ramat d’Admet, guardat per Apollo Després de sacrificar uns quants animals del ramat als déus, amb els budells i una closca de tortuga construí la que es considera la primera lira Apollo trobà Hermes i li exigí el retorn dels animals, però finalment consentí a cedir el ramat a Hermes en canvi de la lira, el so de la qual el fascinà D’aquesta manera Hermes es convertí en pastor i inventà altres instruments, com la flauta i la flauta de Pan Zeus el convertí en el seu missatger i sovint se’l representa amb unes sandàlies alades Era considerat el déu…

Alcmena, la seva mare, fou seduïda per Zeus, que, mitjançant els seus poders, prengué l’aspecte del seu marit, Amfitrió La criatura rebé primerament el nom d’Alcides i aviat destacà per la seva força física La seva figura té una gran importància en el món grec com a fundador dels jocs olímpics Sembla que no sentia cap inclinació musical i que un dia, en un atac d’ira, occí el seu professor de música, Linus, amb un tamboret o, segons altres versions, amb una lira Malgrat això, en algunes ceràmiques gregues de l’època arcaica tardana és representat dalt d’un pòdium tocant la lira o la kitha ra…

El ritu ambrosià , que conté elements semblants a la litúrgia de Roma i a la de la Gàllia, és un dels pocs no romans que han subsistit fins avui en l’Església Catòlica occidental El cant ambrosià més antic sembla anterior al sistema modal gregorià i influït pel cant litúrgic d’Orient

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc

Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial En l’època hellenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…

Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la…