Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Josep Rosés
Música
Organista i mestre de capella català.
El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble seu, com…
Pau Rosés
Música
Compositor català.
Es desconeixen les seves dades biogràfiques, però se n’han conservat cinc composicions a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que mostren la seva capacitat com a compositor, immers en el conreu de l' stilus mixtus , usual a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII Tant en les obres policorals el motet Manete in dilectione mea , a deu veus i continu l’antífona pasqual Regina caeli laetare , a nou veus amb instruments i continu com en les obres per a solista els solos Anit avui és nat un infant , Dos bellos clarines i Pues sois madre gloriosa , Pau Rosés es configura com un hàbil mestre…
Pau Rosés
Música
Compositor.
Hom coneix poques dades seves Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea
Jaume Bachs i Roses
Música
Cantant d’òpera, conegut artísticament com Angelo Angioletti.
Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…
Martí Sunyer
Música
Violinista i cantor català.
A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí
Martí Sunyer
Música
Músic.
Estudià a l’escolania de Montserrat amb Anselm Viola des del 1786 A partir del 1793 actuà com a violinista de la capella musical montserratina i fou cantor i mestre de capella de l’escolania
Carme Vilà
Música
Pianista catalana.
Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué la Medalla…
Joaquim Soms i Janer
Música
Compositor de sardanes.
D’infant estudià música i, a quinze anys, compongué la primera sardana Idilli pastoril Mobilitzat en l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Espanyola, fou destinat a Guadalajara amb la 33 divisió del quart cos de l’exèrcit, on formà una banda de música i posteriorment una cobla Hi compongué la sardana Catalans a l'Alcàrria 1937, amb lletra de Lluís Millan, que es convertí en un himne per als combatents catalans Després de la guerra, fou empresonat durant més d’un any com a càstig per haver compost aquesta obra En sortir de la presó continuà component sardanes, com ara Tona de Llavaneres ,…
Josep Lapeyra i Rubert
Música
Compositor.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars
Henry Mancini
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de Nova York El 1954 fou contractat pels Universal Studios i s’especialitzà en la composició de bandes sonores, moltes de les quals obtingueren un gran èxit Breakfast at Tiffany's , The Pink Panther , Days of Wine and Roses , etc Fou guardonat amb 4 Oscars i 20 premis Grammy