Resultats de la cerca

El 1868 presentà a la Scala de Milà l’òpera Mefistofele , que no reeixí Això l’inclinà més a la poesia fou membre destacat del moviment literari de la scapigliatura escriví nombrosos llibrets per a òperes, com La Gioconda , de Ponchielli, i Otello i Falstaff , de Verdi Després d’abandonar l’òpera Ero e Leandro i de refer Mefistofele 1875, inicià Nerone , que deixà inacabada i que fou completada per Antoni Smareglia i Vicenzo Tommasini estrenada el 1924 Tendí a sobrevalorar-se com a poeta Libro dei versi , 1862-67 i no fou conscient de la seva vàlua com a compositor només en part fou influït…

Estudià piano amb J Jiránek i composició amb A Dvorák al Conservatori de Música de Praga Acompanyà al piano el violinista Jan Kubelík en diverses gires per Europa i els Estats Units i el 1904 debutà en solitari a Nova York A partir del 1906 s’installà als Estats Units, on treballà com a pianista i professor A Nova York estrenà el 1906 el seu Concert número 1 per a piano i orquestra , i arribà a ser membre de la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Aviat guanyà fama com a compositor, especialment de cançons, danses i estudis, alguns dels quals signà amb el pseudònim de Roderick…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas…

Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…

Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…