Resultats de la cerca

Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre'sla pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres…

Fou iniciat en el món de la música per Elway Bevin, organista de la catedral de Bristol El 1632 ocupà la plaça d’organista de la capella de Saint George de Windsor, càrrec que perdé el 1643 en dissoldre’sla capella, si bé recuperà arran de la seva restauració, al mateix temps que esdevenia gentleman de la capella reial i músic privat de Carles II El 1663 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford La producció vocal religiosa de Child inclou diversos anthems i…

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’sla institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’sla formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre…

Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres…

Segons que es consideri des d’un punt de vista o un altre culte o popular, la seva localització geogràfica varia significativament Els estudis musicològics tradicionals occidentals lliguen el concepte de música àrab al repertori musical clàssic o culte dels països musulmans, en el qual cal incloure la música religiosa Més en concret, aquests estudis el relacionen només amb una de les quatre línies principals de música, la centrada a Egipte Àfrica musulmana Les altres tres són la persa Iran , la de Turquia i l’andalusina música andalusina Tot i que les quatre escoles tenen…

La gran tradició de música litúrgica que les diverses esglésies i confessions practiquen a Síria sovint ha deixat en segon pla la presència d’altres músiques de caràcter profà o simplement no religiós D’altra banda, la música tradicional siriana s’ha de situar dintre el gran grup de la música àrab, de la qual manté les característiques principals encara que no poden passar desapercebudes les petites diferències conseqüència d’uns trets culturals propis A Síria, com als altres països islàmics, la majoria…

Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura…