Resultats de la cerca

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’escala que es…

La resolució de la sensible en la tònica era obligada en l’harmonia tradicional

El setè grau natural del mode menor sol natural en la tonalitat de la menor, per exemple queda a distància d’un to sencer respecte de la tònica, cosa que fa impossible si més no en la tonalitat tradicional que pugui actuar com a sensible i resoldre a la tònica La seva tendència melòdica és el descens de to En el mode major, el setè grau és a distància de semitò de la tònica i és per naturalesa una sensible, però pot ser considerat també una subtònica si forma part d’un disseny melòdic descendent o si apareix en alguna situació en la qual no hagi de resoldre a la…

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament…

Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que…

La tònica representa el primer grau Des del punt de vista de les funcions tonals reben el nom successiu de tònica, supertònica, mediant, subdominant, dominant, superdominant i sensible o subtònica En una melodia són anomenats graus conjunts els situats en posició immediata, i disjunts quan hi ha una distància superior a un grau

Hi ha les denominades falses relacions , que exigien precaucions en els exercicis d’escola Poden ésser de falsa relació cromàtica , quan les notes tenen el mateix nom però estan modificades per l’alteració, o bé de falsa relació d’octava , quan això succeeix entre notes situades en octaves diferents, o quan les notes formen entre elles un interval de tríton, l’anomenada falsa relació de tríton , que té efecte quan en un encadenament del 5è al 4t grau la sensible es troba a la part superior En el llenguatge atonal, bitonal o politonal, les falses relacions no existeixen com a tals

Existeix una confusió sensible entre la comédie lyrique i la comédie-ballet que impedeix de fer-ne una diferenciació clara La comédie lyrique només es diferencia de la tragédie en musique pel caràcter del seu argument, ja que les dues són totalment cantades La comédie-ballet s’apropa a l' opéra comique perquè totes dues juxtaposen música i dansa a un text parlat El seu creador fou Molière, que, arran de l’estrena de l’obra Les Fâcheux 1661, inclogué algunes parts de dansa durant la representació Aviat la collaboració de Molière amb Giovanni Battista Lulli esdevingué un punt de…