Resultats de la cerca

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo

Vida El 1595 ingressà al Collegio Germanico de Roma com a nen cantor Quatre anys després rebé els ordes menors, i el 1602 començà estudis al Seminario Romano L’any 1610 inicià la seva tasca com a organista a Santa Maria in Trastevere, i l’any següent obtingué una plaça de cantor a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso El 1618 es feu càrrec del magisteri de la capella del bisbe de Pàdua, Marco Cornaro Poc després tornà a Roma, on publicà un llibre d’àries l’any 1620 A Roma obtingué un benefici a Sant Pere, i l’any 1624 és documentat com a mestre de capella de Santa Maria di Monte, càrrec en el…

Vida Probablement fou deixeble d’Adrian Willaert a la catedral de Sant Marc de Venècia, on feu de cantor Escola Veneciana La seva trajectòria anterior al 1557 és gairebé desconeguda En aquesta data intentà, sense èxit, obtenir un lloc com a organista a la seu veneciana Sembla que estigué un temps actiu com a organista a Sant Jeremies de Cannaregio Al principi de la dècada del 1560 viatjà a Alemanya com a acompanyant del duc Albert V de Baviera, i feu d’organista de cort en la coronació de Maximilià II a Frankfurt Allí entrà en contacte amb Roland de Lassus El 1566 finalment arribà a ocupar…

Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…

Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…

Vida Es desconeixen les circumstàncies de la seva formació musical L’any 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i feia d’organista a l’església de Sant Andreu de Màntua, i entre el 1647 i el 1648 fou mestre de capella del duc de Sabioneta Durant la dècada de 1640-50, aproximadament, fou el compositor de l’Accademia della Morte de Ferrara, i en 1653-55 fou mestre de capella de Santa Maria la Major de Bèrgam Fou l’any 1657, però, que assolí el càrrec, molt més important, de mestre de capella de la basílica de Sant Petroni de Bolonya, on desenvolupà la part principal de la seva carrera i on…

Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…

Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus  Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual…