Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
all’unisono
Música
Locució que en partitures orquestrals indica quan els instruments o les veus que la formen han de tocar a l’uníson, en una mateixa part vocal o instrumental (normalment la corda).
En cas que siguin instruments de vent, en lloc d' all’unisono és més habitual fer servir la indicació "a 2", "a 3", etc, segons el nombre d’instruments iguals escrits en un mateix pentagrama que hagin de tocar a l’uníson De vegades all’unisono és substituït pel terme tutti i normalment és precedit pel de divisi , que indica que anteriorment no tocaven a l’uníson
forma lent-ràpid
Música
Forma constituïda per dos moviments, un primer de tempo lent i un segon de tempo ràpid, que mantenen una relació de complementarietat.
Encara que els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi , com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior És el cas del ' pasamezzo i saltarello ', la ' pavana i gallarda', la ' sarabande i double ', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro '
tecla
Música
Cadascuna de les palanques que permeten accionar el mecanisme de producció del so en determinats instruments, on apareixen arrenglerades formant un teclat.
Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic
Yryö Henrik Kilpinen
Música
Compositor finès.
Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
compàs
Música
Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del s XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barra de compàs
.
Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota…
Pedro de Tordesillas
Música
Compositor espanyol.
El dia 1 de gener de 1499 entrà com a cantor al servei de la capella musical d’Isabel la Catòlica El seu nom sovint s’ha confós amb el d’Alonso Hernández de Tordesillas, actiu com a cantor a la capella de Ferran el Catòlic cap al 1502 Li ha estat atribuït el villancico Franceses, por que razón del Cancionero Musical de Palacio Altres obres atribuïdes, simplement, a ’Tordesillas’ és probable que no siguin seves, sinó d’Alonso Aquest és el cas d’una missa, de dos magníficats i d’una lamentació que es conserven manuscrits a l’arxiu de la catedral de Tarassona
àmbit
Música
La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.
En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’…
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
contrabaix
Contrabaix
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.
És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom utilitza la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina