Resultats de la cerca

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York i a Berlín El 1959 debutà a la Deutsche Oper d’aquesta ciutat alemanya i el 1961 hi estrenà Alkmene , de G Klebe El 1962 actuà a l’Òpera de Roma amb el paper titular de Lulu , amb el qual es consagrà Al Covent Garden de Londres interpretà la Donna Anna de Don Giovanni el 1965, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York amb Mourning Becomes Electra Estrenà diverses òperes de compositors contemporanis, com Kirschgarten , de R Kelterborn, presentada a Zuric el 1984 El 1985 interpretà una aplaudida Mariscala El cavaller de la rosa ,…

Professor de la New School for Social Research de Nova York 1923-37 i de la Universitat de Harvard, influí decisivament els músics dels EUA Entre les seves obres es destaquen els ballets Grogh 1925, Appalachian Spring 1944, la Primera Simfonia 1928, El Salón México 1936, la Tercera Simfonia 1946 i l’òpera escolar The Second Hurricane 1937 Escrigué també nombroses obres de música de cambra, concerts, cançons i música per a films

Inicialment es dedicà a la flauta i posteriorment també al saxòfon El 1982 es vinculà al Taller de Músics i formà part dels grups A Free K i Ictus, entre d’altres El 1991, després de publicar el disc Punto de partida , amb la collaboració de Tete Montoliu, estudià a la New School de Nova York i es donà a conèixer als ambients jazzístics Seguí després una carrera internacional ascendent i treballà amb molts solistes nord-americans i europeus, i alhora endegà projectes propis, una mostra dels quals són Uptown Dance 1992, Dual Force 1993, Ademuz 1998, Some Other Spring 1999 i Perico…

La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’orient i de la…

Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Smith fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà…

Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South Pacific Rodgers…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary Place 1832, una…

Té el seu origen en la missió de Yerba Buena, fundada per un grup de franciscans encapçalats pel frare mallorquí Juníper Serra el 1776 El 1846 fou ocupada pels nord-americans, que li donaren el nom de San Francisco, i experimentà un gran creixement a partir del 1848, que es descobrí or a la regió Els primers concerts orquestrals tingueren lloc pels volts del 1850 i anaren a càrrec de la Germania Singing Society Pel que fa a l’òpera, se sap que el 1851 s’estrenà La sonnambula de V Bellini, a l’Adelphi Theatre Al llarg del segle continuaren les representacions operístiques, amb preferència per…

Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…

Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…