Resultats de la cerca

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de…

A quatre anys començà a estudiar piano i violí posteriorment amplià la tècnica pianística al Conservatori de Milà, on es diplomà l’any 1933 Sis anys més tard guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Després de la Segona Guerra Mundial es presentà amb èxit a Anglaterra i dos anys més tard ho feu als Estats Units Exiliat d’Itàlia el 1968 per un conflicte amb el fisc, es retirà a les muntanyes suïsses De caràcter distant i hermètic, viatjà sempre amb el seu piano, muntant-lo i desmuntant-lo amb motiu dels seus concerts El seu repertori comprengué obres de Bach,…

Estudià història de la música amb K Nef a la Universitat de Basilea i composició amb A Honegger a París, i fou deixeble de W Courvoisier, H Röhr i C Orff a Munic Com a compositor, es dedicà sobretot a la música escènica òperes, ballets i música incidental Fou reconegut essencialment com a autor d’òperes, escrites majoritàriament per a la ràdio i la televisió, amb un estil que fusiona el llenguatge verdià i el colossalisme d’Orff Exercí la docència en diferents centres europeus d’ensenyament musical, com ara la Hannover Hochschule für Musik 1963-75 El 1967 li fou concedit el Prix de…

Estudià piano al Conservatori de Berna i posteriorment musicologia a la universitat de la mateixa ciutat Entre els seus professors cal destacar Ernst Kurth i Wilibald Gurlitt Es doctorà l’any 1938 amb una dissertació sobre l’harmonia en l’obra d’E Grieg Treballà en diferents universitats suïsses, com les de Berna, Zuric i Basilea Fou membre executiu de la Societat Internacional de Musicologia, i del 1967 al 1972 en fou president Treballà com a coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" i el 1968 collaborà amb Ludwig Finscher en l’edició completa de l’obra de P Hindemith Participà en…

Provenia d’una família de músics anglesos d’arrels franceses, alemanyes, suïsses i bohèmies Des de jove demostrà un viu interès per la música antiga i se l’ha considerat un dels pioners en la seva recuperació La primera formació musical la hi proporcionà el seu pare, que també l’inicià en la construcció de pianos Visqué uns quants anys a Bèlgica, durant els quals estudià violí amb el cèlebre virtuós H Vieuxtemps Més tard es traslladà a Anglaterra, on continuà els estudis al Royal College de Londres, i el 1885 començà a donar classes de violí al Dulwich College Fou en aquesta…

Té com a característica el pas constant de la veu de la zona baixa a un falset agut

Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es…