Resultats de la cerca
Es mostren 5832 resultats
Frederic Soler i Hubert
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
Jevgenija Konstantinovna Mravina
Música
Soprano russa, coneguda també per Mravinskaja.
Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que anaven units a…
Nikolaj Aleksejevic Titov
Música
Compositor rus, fill del també compositor Aleksej Titov.
El seu pare havia estat un músic aficionat que seguí la carrera militar a cavalleria, i que convertí casa seva en un saló freqüentat per músics i intellectuals L’obra d’A Titov és majoritàriament música escènica, força influïda pel model mozartià, però amb un marcat caràcter nacional Desoint els consells paterns de procurar-se un ofici musical, Nikolaj Titov obtingué, també, una plaça de militar, que ocupà fins la seva jubilació Amb tot, a dinou anys ja havia compost la primera cançó, i n’arribà a escriure unes seixanta, en un estil senzill i captivador, cosa que li valgué el sobrenom de "…
Jan Alexander Gorczyn
Música
Impressor, musicògraf i, potser també, compositor polonès.
No es coneix gairebé cap dada sobre la seva vida Publicà el diari polonès més antic, "Merkuriusz ordynaryjny w Polsce", fundat el 1661, tot encarregant-se ell mateix de supervisar les tècniques editorials i corregir les proves d’impremta Entre les seves obres hi ha una Tabulatura muzyki, albo Zaprawa muzykalna Cracòvia, 1647, un manual simplificat sobre els fonaments bàsics de la música dedicat més a aficionats que no pas a professionals A més de les seves activitats editorials i literàries, probablement fou també compositor Almenys consta com l’autor d’una obra coral titulada Guade , avui…
Giulio Caccini
Música
Compositor i cantant italià, anomenat també Giulio Romano.
Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613
Giovanni Croce
Música
Compositor italià conegut també com Il Chiozzotto.
S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…
Helmuth Osthoff
Música
Musicòleg alemany, pare del també musicòleg Wolfgang Osthoff.
Després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia, història de l’art i filosofia a les universitats de Münster i Berlín, on es doctorà el 1922 Entre els seus mestres cal destacar Johannes Wolf Kretzchmar i Arnold Schering, dels quals rebé suport i una forta influència El 1932 obtingué un postdoctorat a Berlín Exercí com a docent a les universitats de Halle, Berlín i Frankfurt, i fou director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Frankfurt 1939-64 Destacà en l’estudi de la música del Renaixement i s’interessà especialment per Josquin Des Prés, al qual dedicà una monografia…
Marie-Claire Jamet
Música
Arpista francesa, filla del també arpista Pierre Jamet.
Estudià amb el seu pare al Conservatori de París, on fou distingida amb els primers premis en arpa 1948 i música de cambra 1951 Debutà amb l’Orquestra Pasdeloup el 1950, i l’any 1957 fou contractada com a primera arpista de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF, on a partir del 1971 fou també solista El 1959 reprengué l’activitat del Quintet Pierre Jamet, conjunt instrumental que havia format el seu pare Contragué matrimoni amb el flautista Christian Lardé, amb qui enregistrà el Concert per a flauta i arpa de WA Mozart Ha estrenat obres de compositors francesos contemporanis, entre les quals…
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb Alfons…
Adolphe Nourrit
Música
Tenor francès, fill del també tenor Louis Nourrit.
Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F Schubert a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina