Resultats de la cerca

Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…

Fou deixeble del compositor CG Scheinpflug i estudià violí a la seva ciutat natal i més tard a Berlín, Dresden i Hamburg L’any 1763 entrà com a violinista a la capella de la cort de Rudolstadt, institució que arribà a dirigir l’any 1772 El 1778 fou nomenat músic de cambra de la cort Tot i que deixà algunes composicions, la seva principal aportació són els escrits teòrics Versuch einer Anleitung zur Composition 'Assaig d’una introducció a la composició', Rudolstadt i Leipzig, 1782-93 i Musikalische Lexikon 'Lèxic musical', Frankfurt, 1801 són les seves obres més importants La…

La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…

Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una obra en dos…

Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de…

Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics

Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics

Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises