Resultats de la cerca

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i diverses cançons…

Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G Crimi Després del seu debut a Gubbio Úmbria com a Rodolfo La sonnambula , el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena Posteriorment cantà La Traviata a Roma 1937 i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck , d’A Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore L’elisir d’amore , i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives Posteriorment cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de…

Estudià a Roma i debutà al Teatro alla Scala de Milà amb L' elisir d’amore 1942, però no fou fins el 1952 que obtingué un gran renom per la seva actuació a Don Giovanni Considerat un dels millors cantants i actors del seu temps, menà una intensa activitat internacional Es dedicà també a l’ensenyament a Europa i als EUA i actuà en uns quants films, com O sole mio 1946, Giuseppe Verdi 1953, Casa Ricordi 1954, etc

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la…

Debutà a Vercelli el 1911 amb La Traviata seleccionat per Toscanini 1915, aviat fou mundialment famós Actuà per l’Amèrica del Sud i del Nord Nova York, 1930-32 i 1940-41 Actuà sovint a Barcelona 1916-30 i a València Fou apreciat per la suavitat de la veu i el seu fraseig

Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…

El fundador, Giovanni Ricordi Milà 1785-1853, antic violinista i director d’orquestra, anà a Leipzig a aprendre les tècniques d’impressió de Breitkopf & Härtel En tornar 1808 fundà a Milà una empresa per a l’edició de partitures El 1811 fou designat editor del conservatori de la ciutat, i el 1814, de la Scala Heretà l’empresa el seu fill Tito Ricordi Milà 1811-1888, que a les sucursals italianes establertes pel seu pare sumà les que obrí a Londres 1875 i París 1888, a més d’absorbir diverses editorials italianes La casa passà al seu fill Giulio Ricordi Milà 1840-1912, també compositor el…

Estudià a Dresden Per a la cort de Gustau III de Suècia compongué òperes, com Gustaf Wasa 1786, damunt text suec del rei mateix, oratoris i música de cambra Escriví òperes sobre texts de Metastasio, com Alessandro nelle Indie 1767 i La clemenza di Tito 1769 Més endavant treballà a Copenhaguen

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra