Resultats de la cerca

El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra…

Alguns dels instruments amb què toquen són fabricats pels mateixos solistes que integren el conjunt La tasca dels seus membres, a banda de les gires concertístiques, inclou també la investigació sobre criteris d’interpretació o la descoberta d’autors poc coneguts Han reestrenat òperes inèdites d’autors com J Peri, de qui van recuperar la seva Euridice , A Draghi o fins i tot de l’emperador Leopold I També han fet incursions en el terreny de la música litúrgica Entre els seus nombrosos enregistraments, cal destacar la versió original de Carmina Burana per al segell Harmonia Mundi…

Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de…

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…

El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal…

La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI La primera forma polifònica fou l' organum , que evolucionà a través de diverses formes i procediments tot…

Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els…

La seva síntesi sonora s’acompleix en el joc de corneta Des del principi del segle XV les flautes s’utilitzen com a contrast tímbric dels jocs flautats flautat Pel fet de ser jocs formats per tubs tapats -que donen la mateixa nota base que els tubs destapats de llargària doble corresponents, però amb un timbre més suau-, permeten un considerable estalvi de material de construcció dels tubs i un enriquiment de la varietat tímbrica de l’instrument Al llarg de les diverses èpoques i estils, les diferents escoles d’orgueneria -amb l’enginy i el talent propis de cada mestre- han explorat a…