Resultats de la cerca

Inicià la formació musical a la seva ciutat natal i més tard es traslladà a Barcelona, on estudià violí amb M Crickboom i harmonia amb F Pedrell A més d’una brillant carrera com a concertista, fou professor de violí d’una acadèmia de música de Tarragona i, posteriorment, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat Com a compositor es dedicà bàsicament a les sardanes, entre les quals sobresurt Casteana per a orquestra de cordes El seu llenguatge musical entronca amb la tradició romàntica, tot i que palesa el coneixement de les aportacions musicals impressionistes, transmeses…

Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia L’estructura dels…

Estudià al Conservatori de Bucarest a partir del 1938 i debutà en un concert a la Ràdio d’aquesta ciutat el 1940 Posteriorment es perfeccionà amb George Enescu i David Ojstrakh al Conservatori de Moscou 1955-57 De tornada a Bucarest, l’any 1969 hi fundà l’Orquestra de Cambra, i del 1971 al 1982 hi fou director de l’Orquestra Filharmònica George Enescu, de la qual prèviament havia estat membre Feu gires internacionals de concerts com a solista i enregistrà obres d’Enescu i Ysaÿe Debutà a la Gran Bretanya l’any 1963 El 1995 creà una fundació amb el seu nom que, entre altres activitats,…

Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la…

Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu fill Pau, que…

El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…

Molt probablement es tracta de Giovanni degli Organi, que cap al 1360 s’estava a l’església de la Santa Trinitat de Florència Segons F Villani, treballà a Verona, a la cort de Mastino II della Scala m 1351, on participà en un duel musical juntament amb Jacopo da Bologna i Magister Piero Els textos d’algunes de les seves composicions deixen entreveure que estigué a Milà, a la cort dels Visconti El Còdex Squarcialupi Florència, Bibl Laurenziana, Med Pal 87 el representa tocant l’orgue portatiu i amb vestit seglar De la seva producció es conserven setze madrigals i tres caccie a tres veus,…

La primera referència de música bengalina apareix al Charyagiti , una collecció de poesia budista dels segles X-XII en què, per primera vegada, hi ha una preceptiva per a la utilització dels rāga L’impacte de la religió islàmica a partir del segle XII i la introducció del culte a Vixnu a la primeria del segle XVI originaren noves cançons i gèneres musicals Al final del segle XVIII la música indostànica era executada a la cort bengalina Més tard, sota la influència del Romanticisme anglès, els poetes bengalís, que eren a la vegada compositors i cantants, escriviren belles cançons a l’estil…

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…

Com que la música profana és pràcticament desconeguda, el terme designa particularment el cant litúrgic de l’Església ortodoxa grega -les Esglésies ortodoxes de tradició eslava tenen un altre sistema musical- La música bizantina és vocal, i, malgrat que l’orgue no fou desconegut a la cort imperial, el cant eclesiàstic fou sempre vocal i monòdic Només modernament, per influència occidental, ha estat introduïda la polifonia, rebutjada pels ambients restauradors del cant litúrgic tradicional Per contra, la melodia del solista protopsaltes o del cor és acompanyada per l' ison a boca closa,…