Resultats de la cerca

Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català — Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35—, una que imita el gascó — E la don don, Verges Maria núm 45— i dues escrites en portuguès — Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54— Totes les peces es presenten com a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per una embocadura metàllica que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall -llautó, alpaca o ambdós combinats- i de perforació cònica, d’uns 2,75 m de llargària, acabat en un pavelló de diàmetre regular d’uns 20 cm, que sol estar orientat cap amunt La llargària del tub pot ésser variada mitjançant un sistema de vàlvules de cilindres o pistons -normalment tres i de vegades quatre- Incorporen bombins que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li…

Encara que també s’ha utilitzat per a obres vocals amb acompanyament o sense, en l’actualitat la denominació més habitual per a una peça per a tres cantants és tercet Al principi, la paraula trio significà pròpiament un tipus d’escriptura -representada, entre molts altres exemples, per nombroses simfonies a tres veus obligades de JS Bach les Invencions a tres veus- en la qual les tres parts de la polifonia tenen la mateixa importància Això no vol dir, però, que tinguin el mateix caràcter ni que comparteixin el mateix material un arranjament…

Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts

Per extensió, interval de 3a per exemple do-mi També s’ha utilitzat per a designar un dels quatre grups de tres notes de què consta una sèrie dodecatònica en aquest cas les tres notes del tricord no han de ser consecutives

Entre els més famosos hi ha els de JSBach per a tres clavecins i orquestra i el de Beethoven per a violí, violoncel, piano i orquestra

Els concerti grossi del Barroc amb tres instruments solistes en el concertino no acostumen a ser anomenats així Al segle XVIII moltes obres de característiques semblants han estat designades pels seus autors com a simfonies concertants L’obra més popular coneguda amb el nom de triple concert és l’opus 56 de L van Beethoven, malgrat que no el titulà pròpiament així, sinó que li donà el nom de Concert per a piano, violoncel i violí amb acompanyament d’orquestra