Resultats de la cerca

A cinc anys inicià els estudis de piano a Katowice sota la tutela d’Andrej Jasinski, el seu únic professor A dinou anys guanyà el famós concurs Chopin de Varsòvia i, en lloc de llançar-se a una carrera internacional, es dedicà a ampliar el seu repertori, fins avui pràcticament cenyit a l’obra de Chopin, del qual és un dels màxims intèrprets de l’actualitat El 1976 conegué Arthur Rubinstein a París i reprengué l’activitat concertística En la seva notable discografia destaquen els enregistraments dels concerts de Schumann i Grieg, amb Karajan, els dos concerts de Chopin i Brahms, sota la batuta…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico Tamberlik…

Estudià al Conservatori de Praga 1902-05 sota la tutela de V Novák Continuà els estudis a Berlín 1905-06 i durant tres anys treballà com a mestre de música a Iekaterinoslav Allà va compondre una Elegia a la mort de Rimskij-Korsakov 1908 i feu amistat amb A Glazunov i S Tanejev En tornar a Praga, dirigí el Cor Glagol amb el qual estrenà obres de V Novák, L Janácek i l’oratori d’O Jeremiaš Jan Hus 1920 El 1918 entrà com a professor de composició al Conservatori de Praga, del qual fou rector durant l’ocupació nazi, i tingué alumnes com I Krejci, J Kalaš o J Hanuš La seva música seguí els models…

Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F Gorriti Conegué l’obra de JS Bach, C Franck i C Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que ajudà a configurar el seu…

Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com a organista…

Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres…

Tomàs Micieres Villaescusa de Ecla, Palència 1624 - Madrid 1667 fou mestre de capella i compositor Es formà amb Cristóbal de Isla, mestre de la catedral de Palència, a la capella de música de la qual Micieres ingressà com a nen cantor Ocupà diversos càrrecs musicals mestre de capella de la catedral de Lleó 1646-50, de Toledo 1650-62 i del convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1662-67 Bona part de la seva obra anà a parar a Salamanca, i esdevé difícil diferenciar-la de la del seu fill Tomás Micieres "el menor" o "el joven" Toledo 1655 - Salamanca 1718 Aquest, en ser sacerdot el seu pare,…

En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…

La seva formació musical s’inicià sota la tutela de R Vilanova El 1831 es traslladà a Milà per estudiar amb S Mercadante, cosa que el marcà Gràcies a les seves gestions, estrenà al Teatro alla Scala l’òpera Odio ed amore 1837, sembla que amb força èxit En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i també fou nomenat director del Conservatori de Música del Liceu, càrrec que exercí fins a la mort En aquest centre educatiu, Obiols es feu càrrec de la càtedra de cant, i, més endavant, també de l’ensenyament d’harmonia El 1886 fou substituït per G…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de "colla poderosa" als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de M Balakirev K’ui era enginyer militar, Borodin químic, Musorgskij oficial i buròcrata i Rimskij-Korsakov oficial de la marina En realitat, l’època en què se’ls pot considerar com a integrants d’una…