Resultats de la cerca

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la…

Estudià al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de L R Feuillard i G Hekking i obtingué el primer premi de violoncel 1930 i d’harmonia 1935 El 1956 hi fou nomenat professor de violoncel Solista en moltes orquestres europees, dels EUA i d’Israel, participà també en diverses ocasions als Festivals Casals de Prada de Conflent Com a compositor escriví Concerto for two Cellos, Symphonie Israélienne, Spirales per a violoncel i piano, Élégie , etc

Vida Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J Buitrago o P Desvernine De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París 1976-78, on estudià amb AF Marmontel Després d’escoltar N Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya Allí estudià composició amb S Lebert a Stuttgart, i amb L Ehlert a Wiesbaden, i el 1978 entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt Conegué personalment F Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano i que l'ajudà a publicar  First Maiden Suite 1881 El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou…

En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The Lady of the Inn 1983, i també les seves cançons Així…

El 1591 publicà una collecció de cànons, Divers and Sundry Waies of Two Parts in One , però sobretot destacà com a compositor de madrigals Collaborà en diverses iniciatives editorials collectives, com ara el Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East i a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley El 1595 fou nomenat organista i mestre dels infants de la catedral Christ Church de Dublín, i el 1596 en fou nomenat mestre de cor El 1597 fou amenaçat de ser destituït per una absència desautoritzada Tornà a ocupar el càrrec fins el 1599, any en què traslladà la seva residència a…

Estudià amb el seu pare, Ricard Iturbi, i a sis anys tocava el piano en cafès de València Fou professor del Conservatori de Ginebra 1919-23 i dirigí l’Orquestra de la Chaux-de-Fonds Des del 1923 es dedicà a la seva carrera de concertista el 1929 debutà als EUA, on dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra 1936-44 i intervingué en diversos films, com Two Girls and a Sailor 1944 i Anchors Aweigh 1945 Actuà també sovint a Mèxic i per Europa El 1956 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de València Compongué algunes obres per a orquestra i per a piano i enregistrà nombrosos…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Estudià violí, però s’interessà per la guitarra després de sentir John Lee Hooker En la seva joventut treballà en oficis diversos i fou músic de carrer El 1955 enregistrà el seu primer single , les cançons del qual, Bo Diddley  i I’m a Man , foren un èxit popular Des d’aleshores, al capdavant dels seus grups, desenvolupà un estil propi amb el qual, en l’estil del rhythm-and-blues , es convertí en un precursor del rock-and-roll juntament amb John Lee Hooker, Little Richard, BB King i d’altres que influïren Elvis Presley, The Rolling Stones, The Beatles i moltes altres figures del pop-rock ,…

Els anys vint viatjà per Europa, el nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud De retorn als EUA 1929, inicià una fructífera activitat com a compositor de produccions teatrals i fou aconsellat per compositors com VThompson, SRevueltas i, especialment, ACopland Casat el 1937 amb l’escriptora Jane Auer, més coneguda pel nom de casada, Jane Bowles , els anys quaranta s’establí a Tànger i esdevingué una figura aïllada del món intellectual nord-americà Més tard, el moviment contracultural el reivindicà com un dels seus referents Com a compositor, és autor de peces generalment breus de gran inventiva…

Estudià violoncel i trombó, però aviat s’inicià en el contrabaix De molt jove compongué alguns temes, com ara What Love 1939, que no gravà fins els anys seixanta Passà de manera breu per les formacions de Barney Bigard, Lionel Hampton i Louis Armstrong Començà a ser conegut quan formà part del trio de Red Norvo els anys 1950-51 Després es traslladà a Nova York, on treballà amb Bud Powell, Duke Ellington i Charlie Parker Alhora fundà la discogràfica Debut Més tard organitzà el Jazz Workshop, concebut com a laboratori d’experimentació collectiva, on, amb diverses formacions i fent força ús de…