Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gabriel Urbain Fauré
Música
Compositor occità.
Vida A quatre anys, la seva família s’establí a Montgauzy, on el seu pare exercí de director de l’École Normale des Instituteurs des Départaments El reconeixement de les seves extraordinàries qualitats per a la música feren que el seu progenitor el portés a París, on el presentà a Louis Niedermeyer, el qual l’acceptà immediatament com a deixeble seu Fauré ingressà a l’École de Musique religieuse et classique, coneguda també com Escola Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís Fauré hi rebé un ensenyament que diferia del que tradicionalment s’utilitzava als conservatoris El mètode es…
Gabriel Urbain Fauré
© Fototeca.cat
Música
Compositor llenguadocià.
Estudià a l’escola Niedermeyer de París 1853-65, i fou organista i professor a Rennes Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument es destaquen els cinc darrers nocturns 1908-21, les cinc últimes barcaroles 1909-21 i els nou preludis 1910 Deixà també una extraordinària Fantasia per a…
François- Adrien Boieldieu
Música
Compositor francès.
Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona…
contralt
Música
Cantant amb una extensió del fa2 al sol4, malgrat que aquesta tessitura es pot estendre per ambdós extrems, especialment en composicions per a solista.
Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…