Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
adaptació
Música
Utilització de peces musicals com a acompanyament d’obres dramàtiques o bé de versos declamats.
falsa música
Música
Nom que hom aplicà, a partir del s XIII, a aquella música vocal o instrumental que acceptava alteracions que no sempre eren indicades amb els signes corresponents.
També anomenada música ficta representà la utilització de notes que no apareixien en les escales diatòniques acceptades en l’època
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
riff
Música
Figura melòdica i rítmica pròpia del folklore africà, i que ha passat al jazz
.
Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana En el jazz , l’exemple d’utilització més típic es troba en l’orquestra de Count Basie
Thomas Campion
Literatura anglesa
Música
Poeta i músic anglès.
Jurista i metge, es destacà per les composicions líriques que ell mateix musicà i que aparegueren en quatre Bookes of Ayres 1601-17 A Observations on the Art of English Poesie 1602 defensà el sistema quantitatiu enfront de la utilització de la rima en el poema
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització del total…
quadrada
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent al doble de la rodona, a quatre blanques i a vuit negres.
Tot i ser la figura de més valor, no es pren com a unitat i no té representació a l’indicador mètric El seu ús és, actualment, poc freqüent El seu valor en restringeix la utilització als compassos 4/2, 2/1, 3/1 i 4/1 i els seus corresponents compostos, 12/4, 6/2, 9/2 i 12/2, si la figura porta punt La pausa de quadrada s’indica amb el signe =ww
kunstlied
Música
Terme utilitzat a Alemanya a partir del segle XIX per a definir el lied d’autor o artístic, diferenciant-lo així del lied popular (volkslied).
Es caracteritza per la utilització de textos poètics d’elevat nivell literari i per un tractament musical semblant al de la música de cambra De tota manera, a l’origen estigué vinculat a la imitació dels models populars de cançó, i aquests eren sempre un punt de referència i d’inspiració tant pel que fa al text com a la música
ombra
Música
Estil propi del Classicisme i el Barroc que consisteix a suggerir escenes evocadores dels esperits, els déus, els càstigs, etc., per a crear en l’oient sentiments de terror.
Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart
perfecte
Música
Adjectiu que indica que l'acord tríada al qual es refereix té la 5a J.
Així, un acord perfecte major és aquell que té la 3a M i la 5a J, i un acord perfecte menor, el que té la 3a m i la 5a J Si la 5a és augmentada o disminuïda, l’acord s’anomena, respectivament, acord augmentat i acord disminuït La utilització d’aquest adjectiu podria venir del fet que, antigament, s’anomenaven consonàncies perfectes les de 5a i 4a J a més de les d’8a
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina