Resultats de la cerca

A l’antiga Grècia la música era inseparable de la poesia, i Safo de Lesbos fou la poetessa més famosa de la seva època Popularment fou coneguda com "la desena musa", i cantava els seus poemes acompanyant-se de diversos instruments musicals Es diu que inventà el plectrum i també el mode mixolidi, que té un caràcter amb un alt grau emocional L’estrofa sàfica fou imitada posteriorment en la poesia llatina i germànica Gairebé tota l’obra de Safo ha des aparegut, però se n’han conservat alguns fragments de poemes, i d’altres han estat reinterpretats per alguns escriptors

Fou kantor en una institució educativa luterana a Goldberg, i manifestà una gran fidelitat als ideals de la Reforma Posteriorment ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort del duc Enric V de Liegnitz, i l’any 1579 era mestre de capella de l’elector del Palatinat Lluís VI a Heidelberg Abandonà aquesta cort i retornà a Silèsia quan el successor de Lluís VI imposà les doctrines calvinistes al Palatinat Una mica més tard es desplaçà a Praga, on visqué durant uns quants anys L’any 1592 era kantor a l’església de Sant Enric de la capital txeca Les darreres dades de…

Cadència trencada © Fototecacat/ Jesús Alises També es coneix com a cadència evitada o cadència d’engany En una cadència trencada, l’acord substitut conté la nota tònica, tot i que aquesta no n’és la fonamental Es distingeixen les següents modalitats de cadència trencada V-VI, la més comuna ex 1 V-IV en 1a inversió ex 2 V-II dis ex 3, de notable efecte dramàtic i molt utilitzada per Wagner V-I amb 7a ex 4, anomenada d’ inganno , en la qual el I no es percep com a tònica sinó com a dominant del IV i V-VI rebaixat, enllaç que pot donar peu a una modulació…

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià…

D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’

En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae cantorum foren l’…

La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…

Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1

El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759

El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial 1715 Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché 1720 i Costanza e fortezza 1722, bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725