Resultats de la cerca

Esdevingué cèlebre a Viena amb operetes com Die Dollarprinzessin 1907 i Madame Pompadour 1923, en les quals combinà ritmes àgils amb valsos vienesos

Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren…

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització…

La seva mare, deixebla de Genrikh Neuhaus, li donà les primeres lliçons de piano Més tard ingressà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià amb Sv’atoslav Richter El 1974 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou En el seu extens repertori destaca especialment la interpretació de compositors russos i vienesos, amb una clara predilecció per S Prokof’ev i F Chopin El 1980 se li prohibí viatjar a Occident, restricció que es mantingué fins el 1985, any en què es traslladà a Londres Ben aviat debutà als Estats Units i assolí una ràpida projecció…

Estudià composició a Würzburg 1881-87 i musicologia a Munic i Berlín 1883-87 Fou director del departament de música de la Biblioteca Estatal Bavaresa des del 1889 i professor de musicologia a la Universitat de Munic 1904-30 Fundador de l’Escola de Musicologia de Munic, edità Denkmäler der Tonkunst in Bayern 'Monuments de la música a Baviera', 1900-31 i "Neues Beethoven-Jahrbuch" 1924-42 S’interessà sobretot per la música del segle XVI i els classicistes vienesos Destacà amb l’estudi de Lassus i la publicació de les seves obres completes 1894-1927, amb FX Haberl Com a compositor…

Fou alumne de G Ursino, M Giordano i G Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713 Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G Genuesi com a compositor de la cort Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals Estilísticament pertany al primer…

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i…

Havent acabat l’aprenentatge amb Joseph Brodmann, el 1828 Bösendorfer obtingué dels magistrats vienesos el permís per a obrir el seu propi taller La fama internacional li arribà quan F Liszt començà a utilitzar els seus pianos per la resistència que tenien a la seva manera de tocar El 1859 Ludwig Bösendorfer 1835-1919 succeí el seu pare al capdavant del taller per manca d’hereus, però, l’any 1909 vengué la companyia a Carl Hutterstrasser En aquell moment el taller restringia la seva producció a 400 pianos l’any El 1927 la firma obtingué el Grand Prix de l’Exposició Internacional…

Estudià clavicèmbal i composició amb GCh Wagenseil El 1769 succeí al seu mestre com a hofklaviermeister , càrrec des del qual impartí classes de música als infants de la família imperial El 1772 fou nomenat organista segon a la cort i mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Gaudí d’una gran fama i fou conegut com el fundador de l’escola vienesa de violí El 1766 el "Wiener Diarium" el posà al mateix nivell de ChW Gluck i J Haydn, sobretot pel que fa al llenguatge instrumental, molt proper a l’Escola de Mannheim Deixà un gran nombre d’obres sacres típiques de l’època, en què combinà l’…