Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
cor de cambra
Música
Model de cor mixt adult integrat per una quantitat d’entre vint-i-cinc i quaranta cantants.
Alguns grups de gran renom internacional han contribuït a definir el concepte modern de cor de cambra en aquests termes, com per exemple el Cor de Cambra Eric Ericson de Suècia o el Cor de Cambra de Stuttgart a Alemanya Els repertoris més interpretats per aquesta mena de formacions són les composicions a cappella de tots els temps, els oratoris barrocs i clàssics i les obres vocalinstrumentals de plantilla instrumental reduïda
Corals Joves de Catalunya
Música
Federació nascuda a Barcelona el 1985 que reuneix 35 corals i prop de 1 000 cantaires d’entre quinze i vint-i-cinc anys.
Cal buscar-ne l’origen en els Grups Intermedis de Catalunya GIC, entitat creada el 1969 per grups de cantaires d’entre tretze i divuit anys provinents de corals infantils com Llevant Coral Sant Jordi, Xegadí Coral Infantil l’Espinguet de Vilafranca o Albada Cor Madrigal El 1972 els GIC foren reconeguts pel Secretariat d’Orfeons i començaren a participar en les activitats del món coral L’objectiu principal de la federació és agrupar els grups corals juvenils i donar sortida a les necessitats específiques d’aquest collectiu Des de Corals Joves de Catalunya…
Joan Roldós i Pons
Música
Organista i director català.
Durant vint-i-cinc anys fou organista a la parròquia de Sant Genís de Vilassar Personatge molt actiu en la vida musical de la població, fou el responsable de l’organització de diferents grups orquestrals i cors -d’homes i infantils-, entre els quals la societat coral La Diana, de Vilassar, fundada el 1924
Charles Tournemire
Música
Compositor i organista gascó.
Deixeble de CFranck i de Widor, fou organista de Sainte-Clotilde És el restaurador de la funció de l’organista eclesiàstic i escriví un ampli repertori destinat a l’orgue basat en melodies del cant gregorià La seva obra més característica és l' Orgue mystique , collecció de dues-centes vint-i-cinc peces per a tots els diumenges de l’any
Adelina Patti
Adelina Patti
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena i productor austríac.
El 1947 entrà a la Komisches Oper de Berlín, que dirigí durant vint-i-cinc anys Entre els seus muntatges destaquen La petita guineu astuta , de Janacek, els Contes de Hoffmann , d’Offenbach i Les noces de Fígaro per la seva concepció original i innovadora Amb Wieland Wagner, és un dels reformadors més influents de la posada en escena d’òpera del segle XX
Pau Minguet i Irol
Música
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tractadista musical, gravador i impressor.
De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint…
Emmylou Harris
Música
Cantant de country nord-americana.
S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia…
Lorenzo Perosi
Música
Compositor italià.
Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina