Resultats de la cerca

En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no

En notació gregoriana quadrada esdevé, com el punctum , el punctum quadratum La successió de dues o de tres virgae en una síllaba originà els neumes anomenats bivirga i trivirga , respectivament, que probablement indicaven que els sons havien d’ésser repercutits

En notació gregoriana quadrada esdevé, com la virga , el punctum quadratum

Tant la nota antecedent com la virga poden formar part cadascuna de neumes distints Malgrat que pot trobar-se a l’uníson amb la nota precedent, uneix normalment dos sons separats per una tercera

Sol anar acompanyat d’un altre neuma i la forma d’interpretar-se no és clara L' oriscus constitueix l’element central del salicus i del pressus si s’afegeix abans d’una virga dona lloc al podatus quassus , i si s’afegeix després, a la virga strata

Aquestes acostumen a procedir per graus conjunts, si bé les dues primeres poden estar separades per una distància de 3a o superior Les grafies mitjançant les quals es representa són diverses, i la més comuna és la que consta de dos punctum seguits d’una virga també s’indica mitjançant un punctum o una virga precedida o seguida d’un podatus Bibliografia Complement bibliogràfic Moll i Roqueta, Jaume Un scandicus de significación melódica en la notación visigótico-mozárabe

Per regla general apareix escrit unit a la nota següent, que acostuma a ser una virga en posició ascendent La seva interpretació ha estat molt debatuda, i encara no és clara

El signe és format per la unió de tres accents agut, greu, agut La seva representació més habitual és per mitjà d’una clivis longa o no el traçat descendent de la qual forma un angle agut amb el tercer element, una virga que de vegades apareix desunida del traçat de la clivis

Els principals neumes d’una sola nota són la virga , que indica un so més agut que la nota precedent, i el punctum , que indica un so més greu els neumes formats per dues notes són la clivis i el pes , i els de tres notes el porrectus , el climacus , el scandicus i el quilisma Tots aquests neumes poden tenir, a més, formes variants en determinades posicions

El signe per mitjà del qual es representa el primer inclou tres elements virga , oriscus i punctum Pel que fa al seu significat melòdic, les dues primeres notes del pressus estan sempre a l’uníson, mentre que l’última és més greu, a distància de 2a o de 3a respecte a l’anterior, que és la que representa l' oriscus en cas de trobar-se a una distància més gran, s’indica mitjançant una ’i’ minúscula o algun altre signe El signe del pressus minor és constituït per dos elements un oriscus i un punctum Apareix sempre en combinació amb altres elements neumàtics