Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violoncel a Leningrad i posteriorment els perfeccionà a Moscou amb M Rostropovič, però aviat tornà a Leningrad per estudiar composició amb B Arapov En general, la seva música no ha seguit mai cap forma preestablerta, i sempre presenta algun element insòlit Així, ha creat una manera personal de viure i fer viure el fenomen musical, totalment independent dels circuits i els sistemes habituals En la seva obra es poden trobar des d’un striptease coreogràfic 1966 o la inclusió del rock Rock pagà , 1982 fins a situacions extremes, com a Solaris 1980, per a 35 gongs javanesos…

Estudià guitarra al Conservatori Nacional de Buenos Aires, del qual fou catedràtica posteriorment Formà duet amb Miquel Llobet i actuà a les principals sales de concert d’arreu del món Alguns dels guitarristes més importants de les darreres generacions estudiaren amb ella Es retirà a viure a Barcelona

Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora

Començà com a pianista, però el 1949, després d’escoltar Wild Bill Davis, estudià l’orgue i començà a treballar pels EUA El 1960 actuà al club Blue Note de París, gravà un disc Amen i es quedà a viure a Europa A partir del 1962 treballà esporàdicament al club Jamboree de Barcelona Residí a Catalunya, on enregistrà un disc de cançons tradicionals catalanes Fou un organista d’estil molt personal, fàcilment recognoscible pel seu so particular i per la manera d’atacar el pedaler Un dels seus millors enregistraments és Live at Saint Germain 1980

Estudià percussió i direcció d’orquestra a la Universitat de les Arts de Tòquio, i el 1954 fou nomenat director assistent de l’Orquestra de la Ràdio Japonesa NHK A partir del 1956 començà una brillant carrera que el dugué arreu del Japó, i entre el 1965 i el 1967 fou el director musical de la Companyia d’Òpera Fujiwara Després de viure tres anys a Hamburg 1967-69, fou nomenat director vitalici de la NHK, amb la qual estrenà nombroses obres de compositors japonesos del segle XX El 1974 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Melbourne, i el 1988 ho fou de l’Orquestra-Ensemble Kanazawa…

Estudià el piano d’infant, i després, inspirat pels discos de Milt Jackson, s’inicià en el vibràfon El 1961 es traslladà a Nova York i començà a collaborar i gravar amb alguns dels millors músics de l’època, com Herbie Hancock, McCoy Tyner i Grant Green A partir del 1967 dirigí grups propis, en una línia oberta i avantguardista El 1970 tornà a Califòrnia per viure a San Francisco, on continuà enregistrant discos i tocant en directe el vibràfon i la marimba Els anys vuitanta formà part dels Timeless All Stars Realitzà diverses gires formant duo amb Tete Montoliu Fou un virtuós del…

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano, piano 2012 i…

Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies,  Remei Margarit canta les seves cançons  1962 i La violoncellista  1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia  De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella,  Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs  Acerca de la mujer  2002,  La capsa dels fils Coses del viure  2013 i  La gota de agua del colibrí  2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d’Honor del…

De molt jove anà a viure a Madrid amb el seu germà José i junts treballaren durant molts anys en la construcció de guitarres, fins que Manuel s’independitzà Les seves guitarres presentaven unes modificacions a les barres harmòniques que els conferien més sonoritat Foren utilitzades per Andrés Segovia en alguns concerts que feu entre el 1912 i el 1937, cosa que els proporcionà fama internacional En el taller de Ramírez treballaren els operaris Santos Hernández Rodríguez i Domingo Esteso, que també es feren famosos quan s’establiren pel seu compte Nomenat lutier del Conservatori de Música de…

Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske '…