Resultats de la cerca

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

Es traslladà a Anglaterra el 1920, on es formà com a violinista a la Royal Academic of Music de Londres El 1937 participà en uns cursos de composició impartits per N Boulanger Les seves primeres composicions daten del 1937, any que escriví, entre altres, Three Greek Epigrams i Quartet de corda Més tard, l’estrena d’altres obres seves, com la Suite per a clarinet 1943 o el Rèquiem 1956, amb un llenguatge influït per B Bartók i I Stravinsky, li proporcionà un gran prestigi El seu estil musical fusiona sonoritats africanes amb elements avantguardistes, tot creant un llenguatge molt personal d’…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…

Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708 Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós, i mostra,…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a…

Alumne del seu pare en un primer moment, continuà la seva formació musical a Praga, on també estudià dret El 1781 anà a Viena, on conegué WA Mozart, J Haydn, JG Albrechtsberger i K Ditters von Dittersdorf Estant al servei del príncep Ruspoli, pogué estudiar a Nàpols amb G Paisiello i N Sala Després d’anar a París i Londres, retornà a Viena per a treballar a la cort 1793-1803 El fet de ser secretari del comte Franz von Fünfkirchen li permeté executar algunes de les seves simfonies A partir del 1804, i fins el 1831, fou mestre de capella als teatres de la cort Bon imitador de l’estil de Haydn,…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular…

A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb FX Dušek Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música A Viena es perfeccionà al costat de JG Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de WA Mozart i J Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements romàntics,…

Vida Músic autodidacte, mantingué relacions epistolars amb GB Martini durant els anys 1759-62 sense ser-ne alumne Considerat un concertista de notable virtuosisme, del 1758 al 1774 fou violinista a la cort de Stuttgart, i al mateix temps realitzà concerts en diverses ciutats europees, com Viena 1763 o París Concerts spirituels, 1764 El 1771 acompanyà Mozart en una part del seu viatge per Itàlia Entre el 1774 i el 1783 s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II, sense deixar, però, d’oferir nombrosos concerts a tot Europa Quan abandonà Peterburg, primer es traslladà a Londres 1785 i…