Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
villanella
Música
Forma vocal de caràcter rústec del Renaixement, anomenada alla napolitana
.
Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual
La sardana de les monges
Música
Composició per a veus mixtes, d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó
Romancerillo catalán
Música
Col·lecció de cançons tradicionals catalanes publicada per Manuel Milà i Fontanals el 1882 a Barcelona, la més completa i la més seriosa de les aparegudes a Catalunya al segle XIX.
Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i…
Lake and Palmer Emerson
Música
Grup de rock format a Anglaterra el 1970.
Fou el primer grup de rock progressiu que dugué aquest estil al gran públic Keith Emerson teclista, Greg Lake baixista i Carl Palmer bateria tingueren el seu moment de màxim apogeu amb el disc Trilogy 1972, d’un rock elaborat, ampullós i dens, amb molta instrumentació i amb solos molt llargs a base d’escales interminables El 1977 aparegué el disc doble Works , en què cada membre de la banda n’ocupava una cara i en la quarta interpretaven junts dues cançons, Pirates i Fanfare for the Common Man El disc fou un fracàs, ja que els àlbums conceptuals i el seu tipus de música ja no agradaven a un…
Andreu Goñi i Otermín
Música
Violinista i director probablement valencià.
Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el repertori…
Charles-Edmond -Henry de Coussemaker
Música
Musicòleg francès.
Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de…
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena, productor, actor i empresari austríac.
Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi imperaven…
Ivan Zajc
Música
Compositor i director d’orquestra croat.
S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí els avenços…
Hans Guido von Bülow
Música
Director i pianista alemany.
A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina