Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Jove Polònia
Música
Grup de compositors nascut al voltant de la creació, a Berlín el 1905, d’una editorial de música anomenada Joves Compositors Polonesos.
Els seus integrants foren Grzegorz Fitelberg, Ludomir Rózycki, Apolinary Szeluto 1884-1966 i Karol Szymanowski, tots ells nascuts al voltant del 1880 Els seus caràcters i les seves personalitats artístiques eren massa diferents per a poder-los considerar una escola, i el que els unia era un desig de renovació del panorama de la música moderna del seu país, i també el fet de tenir un canal per a fer conèixer les seves obres El grup fou conegut com a Jove Polònia Mloda Polska i es presentà en públic amb un concert el 6 de febrer de 1906, a Varsòvia Un altre compositor associat…
prima prattica/seconda prattica
Música
Expressions sorgides al voltant de la polèmica entre G. M. Artusi i C. Monteverdi sobre la composició musical al principi del segle XVII.
La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi…
Le Concert des Nations
Música
Formació orquestral fundada el 1989 al voltant de la Capella Reial de Catalunya.
És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i els Concerts de…
encaix
Música
Part del tub dels aeròfons que uneix les diferents seccions de l’instrument, per tal que aquestes es puguin separar fàcilment per a desmuntar-lo.
Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit…
pandereta
Música
Instrument músic que és un petit pandero amb cascavells o sonalls tot al voltant.
King Crimson
Música
Grup de rock format a Anglaterra l’any 1969, al voltant de Robert Fripp.
Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock, rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…
King Crimson
Música
Grup de rock format a Anglaterra l’any 1969, al voltant de Robert Fripp.
Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock, rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…
dominant

Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…
Josep Gravalosa i Geronès
Música
Compositor i flabioler.
Formava part, juntament amb Juli Garreta, que influí fortament sobre seu, de l’orquestra de cambra de Sant Feliu de Guíxols al voltant de l’any 1912 Ha escrit sardanes notables, entre les quals es destaquen La penitent i Somniant
organum
Música
Forma vocal polifònica conreada des de la segona meitat del segle IX fins al voltant del 1250.
Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal , que procedia del cant pla Al segle XI aparegué l' organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris Els organa poden ésser a dues veus duplum , a tres triplum i a quatre quadruplum Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims els principals compositors d' organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina