Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
anella
Música
En alguns instruments aeròfons, cadascuna de les peces circulars que, encaixades al voltant del tub, serveixen per a reforçar-ne les parts més febles (juntes, extrems, etc.).
Algunes poden tenir també una funció simplement ornamental Solen construir-se amb materials diversos os, vori, metalls, materials sintètics, sovint emprats fent joc amb altres parts de l’instrument
corneta de bec
Música
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol
cròtals
Música
Instrument de percussió utilitzat en les antigues civilitzacions orientals per a marcar el ritme de les danses.
És format per un parell de valves de fusta, de vori o metàlliques, que l’executant empunya per l’extremitat inferior i que fa xocar entre elles En l’orquestra moderna pertany al grup del metall percudit i té forma de platerets molt petits, que donen una sonoritat molt clara
batedor

Batedor de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de fusta fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’afinació.
S’anomena també diapasó Habitualment es construeix de banús o d’altres fustes dures, com la de palissandre, i en els instruments antics -tiorbes, bandúrries, guitarres- pot ser profusament decorat amb incrustacions de vori, os o carei A la part més allunyada de la caixa de ressonància, s’hi colloca la celleta, que eleva les cordes i les manté espaiades També suporta els trasts en cas que n’hi hagi fixos, embotits en unes canaletes buidades en sentit transversal, o mòbils, normalment de tripa La superfície on els dits premen les cordes pot ser plana guitarra, llaüt o corbada…
música japonesa
Música
Art musical conreat al Japó.
Tant la teoria musical japonesa com molts dels seus instruments procedeixen de la música xinesa Altres influències menors procedeixen de Corea, de l’Índia i de Manxúria Els instruments principals són el biwa , instrument de quatre cordes, del segle XIII, que acompanya moltes danses, el shamisen , instrument nacional, semblant a una guitarra, de mànec llarg, importat al segle XVI de les illes Loochoo, el koto , cítara de tretze cordes, tocat amb pues de vori, i el shakuhachi , flauta que data del segle XIV, d’una sonoritat molt dolça La música té tres escales de cinc notes…
flauta

Flauta dolça o de bec
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol 6 , soprano…
plectre
Música
Pua o triangle petit de vori, banya, fusta, etc, amb què es polsen alguns instruments de corda (mandolina, cítara, etc).
celleta
Música
Peça de vori o de banús, situada a l’extrem del mànec d’un instrument cordòfon, per sobre de la qual s’estenen les cordes.